29/06/2017 L'Oratge L'Oratge


Servicios de la web

Hall

HISTÒRIA

ELS ORÍGENS

moneda1 [Foto 1] Moneda acunyada per la ciutat de Valentia en època romano-republicana.

València va ser fundada l'any 138 aC, sent cònsol romà Dècim Juni Brut, per a instal·lar soldats llicenciats, als quals va repartir terres a la vora de la nova ciutat. L'arqueologia ha tret a la llum evidències del primer assentament, clots per a pals de cabanyes i tendes de campanya, segurament un refugi provisional que en pocs anys va donar pas a edificacions més sòlides. La colònia va prosperar ràpidament i en poc de temps va començar a encunyar moneda pròpia. (Foto 1)

La ciutat va ser destruïda l'any 75 aC en el curs de la guerra entre Pompeu i Sertori. A l'excavació de l'Almoina s'han descobert les restes esquarterades de diversos soldats a més de les seues armes, evidència d’allò que degué ser una escaramussa de la batalla. Com a conseqüència d'això, degué quedar pràcticament abandonada durant almenys cinquanta anys.

|
 [Foto 2] Reconstrucció infogràfica del fòrum imperial, que estava situat aproximadament sobre l'actual plaça de la Mare de Déu. (AIDICO, Arquitectura Virtual)

Des de mitjan segle I Valentia havia recuperat ja el ritme perdut i iniciava una llarga etapa de desenrotllament, caracteritzada pel creixement urbà, l'afluència de nous colons, i l'engrandiment de l’urbs per mitjà de la construcció de grans edificis públics ––com el fòrum o el circ–– I l'execució d'importants obres d'infraestructura, com un port fluvial al costat de les actuals Torres dels Serrans o la portada d'aigües, un equipament que els valencians no tornarien a tindre fins a mitjan segle XIX. (Foto 2).

A la segona meitat del segle III, de manera paral·lela a la resta de l'Imperi, Valentia va travessar una etapa de crisi que va marcar l'inici d'un llarg període de decadència, al llarg del qual va anar minvant el perímetre de la ciutat, es van despoblar barris sencers d’esta, i es van abandonar les xarxes d'infraestructures,. Des de mitjan segle IV va poder existir una comunitat cristiana a la ciutat conformada entorn de la memòria del sant Vicent, martiritzat ací l'any 304. (Foto 3).

|
 [Foto 3] Cripta Arqueològica de Sant Vicent Màrtir, una capella funerària construïda al costat de la capçalera de la catedral visigoda per a acollir les restes d'algun personatge important, probablement el mateix bisbe Justinià.

Un segle després, a causa de les primeres onades de pobles germànics i pel buit de poder deixat per l'Administració imperial, l'Església va assumir les regnes de la ciutat i els edificis de culte cristià van anar reemplaçant els antics temples romans. En temps del bisbe Justinià, al segle IV, Valentia va experimentar una certa recuperació i es va frenar per algun temps la degradació urbana i s’hi va celebrar un important concili regional. La invasió bizantina del sud-est de la península, al 554, va suposar per a la ciutat una importància estratègica, de manera que s’hi van instal·lar contingents militars visigots i es van mamprendre treballs de fortificació de l'antic circ romà. Després de l'expulsió dels bizantins al 625 s'inicia una etapa fosca a penes documentada per l'arqueologia, que sembla testimoniar un to de vida urbana molt baix.

|




Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI